Lluisa Santacana

Com utilitzar aigua de mar en diferents patologies

Tractament de patologies intenstinals (crohn, colitis, …), osteoporosis i oncologia. Utilització d’aigua de mar en dietes i liquats.

Des de l’antiguitat, la Medicina Tradicional Xinesa, els Egipcis, l’antiga Mesopotàmia fins arribar a la nostra cultura grecoromana, ja coneixien algunes de les propietats medicinals d’alguns productes d’origen marí,  com també  les propietats purgatives i curatives de l’aigua de mar. Els romans extreien la seva sal per utilitzar-la com a moneda de canvi o “salari” pel seu gran valor que se li donava. Sense ella, la conservació o les  particularitats culinàries i organolèptiques que  donava a molts aliments no hagués pogut ser possible. Perdurant així al llarg de tota l’edat mitjana, però no va ser fins a finals del segle XIX quan es comença a estudiar l’ús de l’aigua de mar com element nutritiu.

L’aigua ha sigut i és necessària, sense l’aigua és impossible la vida. La major part de l’aigua del nostre entorn és aigua salada i, per tant, “poc útil pel consum humà”

El nostre planeta, el 70 % de la superfície terrestre és aigua i, d’aquesta, el 97,5 % és aigua de mar. Les aigües superficials que recorren l’escorça terrestre, les emmagatzemades en el sòl i subsòl i aproximadament un dos per cent dels dos pols, són xifres molt minses en comparació en l’aigua continguda en mars i oceans.

Amb un percentatge molt similar, el nostre cos conté, aproximadament, entre  un 65-70% d’aigua. Aquesta aigua està repartida de la següent manera:

La major part, és troba en el medi intern o intracel·lular. Conté grans quantitats  de ions: potassi, magnesi, fosfats, etc.

Una tercera part del líquid es troba fora de les cèl·lules, conté sodi, clor, bicarbonat i nutrients per les cèl·lules, com oxigen, glucosa, àcids grassos i aminoàcids.

Podem comparar doncs, i com ja ho va fer René Quinton (1868-1925) amb diversos treballs, que el plasma marí posseeix una composició quasi  idèntica a la del líquid extracel·lular, on en aquest medi de cultiu viuen, es reprodueixen i regeneren bilions de cèl·lules de la qual la seva puresa, transparència i netedat depèn la nostre salut. La seva ingesta comporta en la seva  totalitat  l’aportació  de tots els  oligoelements amb unes proporcions adequades i que l’organisme necessita.  No hem d’oblidar que  un litre d’aigua marina conté una mitjana de 33 g de sal i el nostre sèrum sanguini conté 9 g.

Per tant, la seva ingesta dependrà de la situació personal en quan a la proporció per restaurar i equilibrar el terreny orgànic necessari per restablir la salut.

Utilitzant-la en plats calents amb peixos, arrossos, pastes, llegums  i en plats freds sigui en gaspatxos, liquats i batuts, on realçarà i potenciarà el sabor original de l’aliment.  D’aquesta manera ajudarem a l’organisme a restablir l’equilibri àcid – base en situacions de patologies diverses com: diarrees, quimioteràpia, cansament, osteoporosi, estrès  o, simplement, en situacions fisiològiques amb sudoracions intenses com en l’esport, treballs físics o amb cures depuratives personals entre d’altres.

Infermera, nutricionista i especialista en fitoteràpia clínica