Dr. Pablo Arnold

L’impacte dels xenobiòtics

Químics “estranys a la vida”, d’origen fòssil i molt habituals al nostre entorn.

Quan parlem d'”entorn” no sempre som conscients que més de les tres quartes parts del nostre contacte amb l’ambient passa a nivell del tub digestiu. Aquest últim fet torna crucial l’existència de xenobiòtics en la nostra alimentació. Etimològicament, “xeno-biòtic” procedeix del Grec i significa químic “estrany a la Vida”. Són en general sintètics i la majoria de les vegades originats des de fonts fòssils. Van ser i segueixen sent profusament utilitzats durant els últims cinquanta anys per fertilitzar, fumigar i com a additius per donar color, sabor, olor i preservar els aliments que ingerim. La Naturalesa -i per tant el nostre organisme- té dificultats per incloure’ls en l’harmonia que va anar aconseguint des de l’aparició dels éssers vius; han distorsionat la relació correcta entre l’entorn i la definició de la nostra pròpia individualitat biològica, donant lloc a moltes malalties i en particular a l’aparició d’una entitat coneguda com Sensibilització Central.

Especialista en Medicina Interna, Immunologia, Al·lèrgia i Immunopatologia.

Expert dedicat des de 1991 al tractament de la Síndrome de Fatiga Crònica, Fibromiàlgia i Síndrome de Sensibilitats Químiques Múltiples.

Reconeixement del Congrés dels Estats Units d’Amèrica del Nord al treball realitzat en Síndrome de Fatiga Crònica, la Síndrome de Baixa Activitat de Cèl·lules Natural Killer i Malalties Relacionades, mitjançant carta dirigida al Congrés Argentí a l’octubre de 1996.

Membre del Grup Redactor d’experts per a l’elaboració del Document de Consens sobre Sensibilitat Química Múltiple, elaborat al Ministeri de Sanitat, Política Social i Igualtat d’Espanya.

Àmplia experiència clínica en institucions argentines (Banc Nacional de Dades Genètiques i Unitat d’Immunologia de l’Hospital Carlos G. Durand; Servei de Medicina Interna de l’Hospital Nacional Alejandro Posadas) i espanyoles (Centre d’Investigacions Mèdiques Avançades de Barcelona) així com experiència simultània en el àrea d’Atenció Primària en els dos països.

Diverses publicacions en relació a les Síndromes de Sensibilització Central, síndrome d’immunodeficiència adquirida i altres patologies immunològiques, dictant nombroses conferències dutes a terme a Argentina, Espanya i Uruguai, com a expert en aquestes patologies.

Membre Fundador de Ambientia, Societat Argentina de Medicina Ambiental.

Antecedents de Coordinador del Subprograma de Control Ambiental pertanyent al Programa Municipal de Prevenció i Control de l’Asma de la Ciutat de Buenos Aires; integrant del Grup Multidisciplinari de Treball amb Pacients VIH a l’Hospital Durand de Buenos Aires; integrant del Grup Interdisciplinari de Treball sobre Pacients VIH admesos en Institucions dependents de l’Àrea de Minoridad del Govern de Buenos Aires.

Participació en Societats Científiques: Societat de Medicina Interna i Societat d’Al·lèrgia i Immunopatologia pertanyents a l’Associació Mèdica Argentina; Associació d’Al·lèrgia i Immunologia de Buenos Aires -AAIBA-; Societat Llatinoamericana de biomatemática.

Entre els antecedents docents: Director del Curs Superior d’Especialista en Al·lèrgia i Immunopatologia en l’Associació Mèdica Argentina; Secretari de Docència i Recerca de Ambientia; Docent de Medicina Familiar en el Departament de Medicina Familiar de la Unitat Docent Hospitalària de l’Hospital Durand de Buenos Aires; Docent en el cicle de xerrades sobre “Contaminació derivada de la utilització de materials de la construcció i l’equipament i el seu efecte en la salut” organitzat per la Defensoria del Poble Adjunta de la Ciutat de Buenos Aires; Docent de post-grau per a metges especialistes en Al·lèrgia i Immunologia a la Unitat Docent de la Facultat de Medicina de l’Associació d’Al·lèrgia, Asma i Immunologia Buenos Aires; Docent sobre Psiconeuroimmunologia en el Programa d’Apropament a la Comunitat i la Família organitzat per la Presidència de la Nació Argentina.